Un segon recorregut per l'aprenentatge

Acabo de passar un segon curs i amb ell he pujat un nou escaló, he continuat navegant per un recorregut ple de nous aprenentatges (que  vaig començar fa un any) i el qual seguiré. En aquest moment, puc afirmar que no tot sempre és tant senzill com sembla en un primer moment, però amb esforç, constància, dedicació i entusiasme, tot és possible. Tots som capaços del que ens proposem. Anar millorant dia a dia, aprendre dels errors, són dos dels objectius que em proposo a mi mateixa. A més, voleu saber què és el que he après en aquest any? Doncs, comencem!

 

Arribar a la diana, el nostre objectiu! Tendrem els intents que necessitem.

http://www.flickr.com/photos/igortaz/5654229050/ 

 - En primer lloc, he comprès la importància que té per a les persones que totes siguem considerades, dins de les seves possibilitats, com iguals (amb oportunitats, drets, opcions de vida i  acceptació de la resta de la societat).  Això, em fa adonar-me’n que el pensament humà de la mateixa societat és el que ens fa evolucionar i percebre la realitat que ens envolta. Tots som persones. I en el que ha estat un llibre que m’ha marcat i que m’ha aproximat a aquesta mentalitat és el Quiet  de Màrius Serra.

Com a futura mestra, és primordial pensar que pot residir aquesta igualtat en els infants, i intentar aconseguir-la mitjançant una escola inclusiva   serà un dels nostres objectius. 

Esmentant així també, que és junt amb  l’assignatura de Psicologia de l’Educació, en la qual he trobat la connexió i la lògica, vull dir  que els infants com tenen característiques (físiques i biològiques) diferents. Donant  lloc que cadascun d’ells segueixi un ritme d’adquisició de coneixements diferent. D’aquesta manera, portar a terme metodologies adequades (per part del mestre), el suport i l’autenticitat suposarien l’enfortiment de la part més cognitiva, social de l’infant, i la proposició de nous reptes que els ajuda a créixer, ja que estaríem potenciant la seva Zona de Desenvolupament Proper (Vigotsky). 

- En segon lloc, he pogut descobrir i aprendre la importància que tenen les emocions en el món educatiu. Sentir-les, saber reconèixer-les, mostrar-les, són part de nosaltres mateixos. Quan t’expresses,  aconsegueixes obrir-te al demés, t’autoconeixes amb major profunditat, i el més important, no reprimim les nostres emocions, el nostre jo més íntim i profund. M’agradaria dir, però que tot aquest camí d’autoaprenentatge, és complex i llarg. Aquest és el motiu principal pel qual hem d’ensenyar als més petits, ja que tal  i com ens deia Maria Montessori, són esponges. Vull dir que si es comença a treballar des de ben petits, aniran adquirint-ho de manera continuada i quan siguin més grans, s’expressaran i no hi haurà la por ni vergonya.  

Un altre aspecte que és vital i imprescindible atendre en tot procés educatiu són les famílies.              Les famílies són una peça fonamental, així com ho són també els infants. He après que  com a mestres  transmitir-lis confiança, seguretat, possibilita que, de manera progressiva, existeixi un vincle fort entre els tres (famílies, infant i mestres). En la meva opinió, d’aquesta manera es podrà aconseguir una escola més propera, i en la que tots es relacionen, es coneixen i es comuniquen. 

- En tercer lloc, ens hem parat alguna vegada a pensar en com és d’important l’observació i la documentació en una escola, i en la vida d’un mateix? Doncs, és arribat aquest moment, en el que he pogut adonar-me’n d’aquesta rellevància. Ja que fent ús de les metodologies d’ensenyament adequades a cada infant, i partint sempre dels seus coneixements previs, podem arribar a “entrar en la ment de l’infant”, tenint-lo present més de prop. 

- En quart lloc, el treball en equip, les emocions, la comunicació, l’esforç, l’entusiasme, els intents, han estat molt treballats en aquest any tant intens i significatiu per a mi. Tot l’anteriorment esmentat ha estat plasmat (entre altres moments) amb la realització del musical, m’ha enriquit, m’ha omplert com a persona, al mateix temps que m ‘ha posat en primer contacte amb els infants. Així com també a intentar oblidar que s’havia de representar (unes cançons i uns balls) i gaudir, gaudir i gaudir com una nena. 

“Cuando bailas, tu objetivo no es ir a un lugar determinado de la pista. Es disfrutar cada paso del camino”(Wayner Dyer).

 

En resum,  aquest curs he après que nosaltres som “ballarines”,  que estem practicant per arribar a ser allò que sempre em desitjat. Encara que amb aquest procés el més important és que siguem conscients que cada dia aprenem, millorem, ens equivoquem i rectifiquem. Tal i com sol dir el refrany, “Rectificar és de savis”. Em queda molt per aprendre, intentant en cada moment, ser una mica més “mestra”.

Aquest és el motiu pel qual he decidit acabar aquesta entrada, realitzant un vídeo en el que s’explicarà el recorregut del meu aprenentatge en aquest curs:  

 

Alicia.