Quin tipus de mestre vull ser?

Bon dia a tots.

Avui penjaré el primer treball del curs 2011/12 de l’assignatura Bases Didàctiques.

Ha consistit bàsicament en una reflexió personal sobre quin tipus de mestre vull arribar a ser desprès dels quatre anys de carrera. L’eina emprada per realitzar l’opinió és  Scridb: la qual em permet omplir el meu PLE. ( entorn d’aprenentatge).

 A més també incluiré un vídeo que he realitzat amb les meves companyes Eva i Carolina..

Aquest vídeo  ( que tracta sobre quin tipus de Mestre vull ser)ha estat una força de motivació important per a mi. Ja que les tres hem vist com amb    l’ unió d’unes imatges i unes lletres poden arribar a fer tal meravella.

El programa utilitzat és Photopeach.

   L'arxiu és el següent:    
            



A continuació us deixaré el vídeo que hem realitzat per a tots vosaltres amb molta emoció  i alegria.

Anem cap a un futur  educatiu... on PhotoPeach

He de comentar que tant la reflexió com el vídeo demostren l’objectiu que m’agradaria aconseguir una vegada doni classe als futurs alumnes.

Aquests alumnes futurs es mereixen la millor educació. Per aquest motiu no s’ha de confiar únicament en l’escola industrialitzada que té com a objectiu la reproducció de l’ informació sinó en la constructivista.

 A més el que m’agradaria i em satisfaria molt com a persona seria que els alumnes hem diguessin que realment estan aprenent. Aprendre no significa memoritzar de manera que quedi les idees a l’aire flotant, sense sentit ningú.

És aquí a on veiem que el món escolar  ha d’evolucionar. Uns dels millors candidats per a realitzar el canvi són els mestres.  Si estam el mètode d’’aprenentatge es troba en  dificultats no comencem a modificar-lo des de la base. “El que és segur que el que participa no guanya.”.

Ser mestre és créixer com a persona, ja que fomentes els valors de la vida i de l’esperança. T’adones que cada dia aprens amb ells, són la base fonamental per a tenir un somriure a classe. No m’agradaria gens ser el mestre de la queixa permanent, has de tenir il·lusió i ganes de “menjar-te” el món.

Per a fer-ho no és necessari ensenyar als nens amb teoria, que ensenya a més el llibre de text. Ha de saber utilitzar els recursos que tenim a la nostra disposició.

Que més dir? Tot és un somni, una roda que gira ràpid. Saber avançar, està en les nostres mans.

 Conèixer a tu mateix incideix a l’hora de millorar, d’avançar, de saber reconèixer quan alguna cosa no surt com es desitja. No es té que tirar mai la tovallola, sinó tot al contrari s’ha d’arreplegar, fins a fer una col·lecció.

Esper que us hagi agradat l’entrada d’aquesta setmana.

Fins la pròxima. Un petonet

Alicia Costa